Precisió lèxica: medi/mitjà/mig/mitja

Medi:m. Substància a través de la qual obra una força, és transmès un efecte. La llum es refracta en passar d’un medi a un altre.
Element o substància que envolta una cosa. L’aire és el medi en el qual vivim.

Mitjà/ana: adj. Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, etc. Les regions mitjanes de l’aire. Una persona d’estatura mitjana. Una persona d’una edat mitjana. Aquest és el germà mitjà. El curs mitjà és entre l’elemental i el superior. El terme mitjà d’un sil·logisme. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes. La mitjana llatinitat.
Que és del tipus més corrent, més general. Una edició adreçada al lector mitjà.
f. Mitjana aritmètica.

Mig: m. Meitat. Tres i un mig. Cinc mitjos.
Part d’una cosa que dista igualment dels extrems, de la perifèria. Agafar un bastó pel mig. Partir una barra pel mig. Érem al mig de la plaça. Al bell mig de la plana. Nosaltres anàvem als costats, i ell, al mig.

Mig/mitja: adj. Que forma la meitat d’un tot. Mig quilòmetre, mitja llegua. Mig any, mig mes. Mitja hora, mig quart. Mitja dotzena. Mig miler. Mig full de paper. Mig got de vi. Mitja sola. Un quilòmetre i mig. Dos anys i mig. Una hora i mitja.