dimecres, 26 de maig de 2010

Expressió oral

Creieu que les campanyes antitabac són efectives? Serveixen per disminuir el nombre de fumadors? Penseu que apujar els impostos sobre el preu del tabac seria més efectiu? Teniu dificultat per trobar llocs públics lliures de fum? S'ha d'endurir més la llei antitabac als llocs públics?


Per a més informació, podeu consultar els enllaços següents:

- Avui.cat (31/7/2009): Sanitat estudia ampliar la prohibició de fumar a tots els locals públics

- ElPunt.cat (15/5/2010): Els paquets de tabac hauran de dur imatges dels efectes nocius de fumar per a la salut

- Els Matins - TV3 (25/5/2010): diverses opinions

Precisió lèxica: terme / termini

Terme: m. Fita que assenyala els límits d’una extensió. Posar termes a un camp.
Porció de territori limitada, especialment la sotmesa a l’autoritat d’un ajuntament. El terme de Montgat. Creu de terme.
Terreny bo per a la pastura.
Fi d’un espai a recórrer. Ell va arribar el primer al terme de la cursa.
Portar a terme una cosa. Portar a cap una cosa. Tot i les dificultats, té intenció de portar a terme els seus projectes.
Grau de distància dels objectes representats en una pintura o dels objectes observables en la realitat. Apareixen uns pastors a primer terme.
Grau de situació de persones o de coses en relació amb criteris de jerarquia, poder d’exhibició, etc. El germà petit sempre quedava en segon terme.

Termini
: Terme o temps assenyalat per a alguna cosa, especialment per a la finalització d’un contracte, per al compliment d’una obligació o per a la interposició d’una demanda, un recurs, un escrit, etc. Termini judicial.
a curt termini loc. adv. Dins d’un període breu de temps.
a llarg termini loc. adv. Dins d’un període llarg de temps.
a terminis loc. adv. Mitjançant pagaments successius que es fixen al moment d’efectuar una operació de compravenda. Comprar a terminis. Venda a terminis.
Suma que s’ha de pagar en escaure un termini. Pagar el primer termini.

Estat jurídic actual de la llengua catalana

A la pàg. 416 trobareu les lleis que regeixen l'oficialitat de la llengua catalana. Aquí en teniu una breu explicació:

Constitució espanyola (1978)
El castellà és la llengua oficial a l'Estat i la resta de llengües són oficials en les respectives comunitats autònomes.

Estatut d'Autonomia de Catalunya (1979)
La llengua pròpia és el català. Cooficialitat amb el castellà.
Tots els ciutadans tenen el dret de conèixer-lo i d'expressar-s'hi de paraula i per escrit, en les relacions i en els actes públics, oficials i no oficials, segona la Llei de normalització lingüística (1983)

Estatut d'Autonomia del País Valencià (1982)

Cooficialitat de dos idiomes: valencià i castellà. Tothom té el dret a conèixer-los i a usar-los (oralment i per escrit, tant en les relacions privades com públiques, segons la Llei d'ús i ensenyament del valencià).

Estatut d'Autonomia de les Illes Balears (1983)

Cooficialitat de la llengua catalana i castellana i tothom té el dret de conèixer-la i d'utilitzar-la.

Estatut d'Autonomia de Catalunya (2006)

1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d'ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d'aprenentatge en l'ensenyament.

2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l'Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d'utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d'establir les mesures necessàries per a facilitar l'exercici d'aquests drets i el compliment d'aquest deure. D'acord amb el que disposa l'article 32, no hi pot haver discriminació per l'ús de qualsevol de les dues llengües.

3. La Generalitat i l'Estat han d'emprendre les accions necessàries per al reconeixement de l'oficialitat del català a la Unió Europea i la presència i la utilització del català en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingüístic.

4. La Generalitat ha de promoure la comunicació i la cooperació amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingüístic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i l'Estat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de col·laboració per a la promoció i la difusió exterior del català.

5. La llengua occitana, denominada aranès a l'Aran, és la llengua pròpia d'aquest territori i és oficial a Catalunya, d'acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.

Més informació:
- Vídeo

dimecres, 19 de maig de 2010

Pompeu Fabra


(Barcelona, 1868- Prada, 1948)









Estudia Enginyeria Industrial.
1906. Presenta una ponència amb el nom "Qüestions d'ortografia catalana" al Primer Congrés Internacional de la LLengua Catalana.
1902-1911. Catedràtic de Química a l'Escola d'Enginyers de Bilbao. Durant aquests anys continua l'estudi de la llengua catalana, la seva gran passió.
1912. Prat de la Riba el crida per ocupar la càtedra de català a la Diputació de BCN.
President de la Secció Filològica de l'IEC
1913. Normes ortogràfiques
1917. Diccionari ortogràfic
1918. Gramàtica catalana
1932. Diccionari general de la llengua catalana i càtedra de català a la UB
1939. Acabada la guerra, s'exilia a Prada de Conflent
1956. Gramàtica catalana pòstuma

Criteris de reforma lingüística
Comprèn tots els camps (fonètica, ortografia, lèxic, morfologia i sintaxi)

1. Aconseguir una llengua clara i lògica per a tots els usos

2. Evitar diferències entre la llengua parlada i la llengua escrita. Per tant, la llengua escrita havia de reflectir la parlada.

3. Harmònica amb altres llengües europees modernes. Coneixia amb profunditat el francès, l'anglès (va publicar-ne gramàtiques) i altres llengües (suec, polonès, grec, danès...)

4. Unificació. Llengua supradialectal que pogués ser reconeguda fàcilment des de cada un dels grans dialectes. Hi inclou detalls de morfologia (primera pers. present d'indicatiu).

5. Fer una llengua moderna de cultura que estigués al mateix nivell que les altres llengües europees. Modernització i simplificació.

El 90% de la feina va ser descastellanitzar el lèxic (apoio, bueno, reflexar...).


Més informació:
- Homenots, de Josep Pla
- Obra

diumenge, 16 de maig de 2010

Substantius

Els substantius estan explicats a partir de la pàgina 20 del llibre de text.

En podeu trobar més informació a:
- Ruaix, Català/2
- UOC
- Activitats dels Quaderns virtuals

Precisió lèxica: complet/complert

Complet: adj. Que conté tots els elements o les parts de què ha d’estar constituït, que té el nombre requerit de components, sense mancar-ne cap. Aquest joc de cartes no és complet: hi falten els vuits i nous. Una vaixella completa. Un regiment complet. Un tractat complet. Un dinar complet: no hi ha faltat res. Un vestit complet. Les Obres completes de Maragall.

Complert: v. complir.
Executar completament (una cosa promesa, desitjada, manada, etc.). Ell va complir la seva prometença, el seu vot, la seva paraula. Compliré els teus desitjos. No ha complert el nostre encàrrec, les nostres ordres. Compleix escrupolosament els seus deures, la seva obligació.

divendres, 14 de maig de 2010

Precisió lèxica: depenent/dependent

Depenent: v. dependre

Dependent
: adj. Que depèn d’algú o d’alguna cosa. Això és dependent de moltes causes.
m. i f. Persona que atén els clients en una casa de comerç.

Precisió lèxica: esborrall/esborrany/esborrador

Esborrall: m. Taca de tinta que es fa al paper escrivint.

Esborrany: m. Escrit de primera intenció, sobre el qual es fan addicions, supressions i altres esmenes a fi d’assolir-ne la redacció definitiva.
Paper o quadern on es fa l’esbós d’un escrit.

Esborrador
: m. Que esborra. Goma esborradora.
Tros de drap, raspall, etc., amb què s’esborra, especialment una pissarra.

dijous, 13 de maig de 2010

Normalització i normativització

Segons el Diec2 aquestes són les definicions:

Normalització lingüística: Procés sociocultural pel qual una comunitat lingüística articula un pla d’actuacions encaminades a evitar que la seva llengua, en contacte amb una altra, es vegi sotmesa a una restricció funcional i a una reducció formal progressives i, eventualment, a la seva substitució per aquesta segona.

Exemples:
- Mancomunitat
- Democràcia: accés a l'administració, a l'ensenyament, lleis de normalització lingüística, la política lingüística del govern, la creació de mitjans de comunicació públics, etc.


Normativització lingüística
: Procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.

Exemples:
- la campanya de l'Avenç, la implicació de Prat de la Riba i la Mancomunitat, l'obra de Pompeu Fabra, l'IEC, DIEC, Termcat, etc.

Per tant, normativització és un concepte filològic que tan sols representa un aspecte de la normalització (concepte sociolingüístic), ja que el fet de crear un instrument apte per a tots els usos lingüístics no implica que aquest instrument es faci servir.

Trobareu informació a la pàg. 503 del llibre.

Segle XX

1902-1931. Regnat d'Alfons XIII.
1906. I Congrés Internacional de la Llengua. És important perquè representa un impuls en l'estudi científic de la llengua i hi són representats tots els dialectes.
Van constituir tres seccions d'estudi:
- filològica i històrica (destaquen Alcover i Fabra)
- literària
- sociojurídica
Es mostrà a les autoritats la necessitat de disposar d'una institució que codifiqués i regulés els diferents aspectes de l'ús de la llengua.
El president era el mallorquí Mn. Antoni M. Alcover (1862-1932).
Recull les tradicions i el folklore, Rondalles mallorquines (24 vol.)
Escriu el Diccionari català-valencià-balear, una obra única que recull
llengua antiga/moderna
estàndard/col·loquial
dialectal/literària
És continuat per F. de Borja Moll.

- Diccionari català-valencià-balear.
- Calaixera de Mn. Antoni M. Alcover.

1907. Enric Prat de la Riba és nomenat president de la Diputació de Barcelona i funda l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Característiques:
- l'exigència científica
- la catalanitat
- l'obertura cap a altres cultures europees
Es crea la Biblioteca de Catalunya.

1913. Publicació de les Normes ortogràfiques de l'IEC
1914-1918. Primera Guerra Mundial
1914. Constitució de la Mancomunitat de Catalunya.
- Promou escoles, biblioteques, museus...
- Unifica les quatre províncies en un sol organisme
- Estén l'ús públic del català
1917. Publicació del Diccionari ortogràfic
1918. Publicació de la Gramàtica catalana de Fabra, considerada oficial
1923-30. Dictadura de Primo de Rivera:
- Retrocés cultural i lingüístic
- Supressió de la Mancomunitat
- Ensenyament en castellà
1929. Creació de Ràdio Associació de Catalunya
1931-1939. Segona República. Francesc Macià és el president de la Generalitat
1932. Estatut d'Autonomia. Regula la cooficialitat de la llengua catalana
1932. Es publica el Diccionari general de la llengua catalana, de P. Fabra, considerat oficial.
1933. Mor Macià i el succeeix Lluís Companys
1936-1939. Guerra civil espanyola
1939. S'inicia la Dictadura del general Franco
1939-1945. Segona Guerra Mundial
1940. Afusellament de Lluís Companys

LITERATURA

Modernisme (es mira Europa, al Romanticisme)
Comprèn un període de vint anys: del 1892, amb la celebració de la I Festa Modernista a Sitges, al 1911, any de la mort del poeta i periodista Joan Maragall.

Joan Maragall
, La vaca cega
Víctor Català (Caterina Albert), Solitud, Drames rurals
Prudenci Bertrana, Josafat
Santiago Rusiñol, L'auca del senyor Esteve (enfrontament individu-societat)
Joaquim Ruyra, Marines i boscatges

Noucentisme
(llenguatge artificiós)
Del 1906 al 1923 és l'època d'esplendor.
Josep Carner, Els fruits saborosos, El cor quiet, Auques i ventalls, Nabí
Eugeni d'Ors, inventor del terme Noucentisme i responsable de fixar-ne l'ideari
Carles Riba

Avantguardisme (desig de revolta i ruptura)
Del 1916 al 1938.
Joan Salvat-Papasseit
J. V. Foix

Altres
Josep M. de Sagarra, Cançons de rem i de vela
Josep Pla, El quadern gris

Precisió lèxica: medi/mitjà/mig/mitja

Medi:m. Substància a través de la qual obra una força, és transmès un efecte. La llum es refracta en passar d’un medi a un altre.
Element o substància que envolta una cosa. L’aire és el medi en el qual vivim.

Mitjà/ana: adj. Igualment lluny dels dos extrems en situació, magnitud, grau, etc. Les regions mitjanes de l’aire. Una persona d’estatura mitjana. Una persona d’una edat mitjana. Aquest és el germà mitjà. El curs mitjà és entre l’elemental i el superior. El terme mitjà d’un sil·logisme. La temperatura mitjana d’un dia, d’un mes. La mitjana llatinitat.
Que és del tipus més corrent, més general. Una edició adreçada al lector mitjà.
f. Mitjana aritmètica.

Mig: m. Meitat. Tres i un mig. Cinc mitjos.
Part d’una cosa que dista igualment dels extrems, de la perifèria. Agafar un bastó pel mig. Partir una barra pel mig. Érem al mig de la plaça. Al bell mig de la plana. Nosaltres anàvem als costats, i ell, al mig.

Mig/mitja
: adj. Que forma la meitat d’un tot. Mig quilòmetre, mitja llegua. Mig any, mig mes. Mitja hora, mig quart. Mitja dotzena. Mig miler. Mig full de paper. Mig got de vi. Mitja sola. Un quilòmetre i mig. Dos anys i mig. Una hora i mitja.

Precisió lèxica: nebulositat/nuvolositat

Nebulositat: f. Qualitat de nebulós.

Nebulós/osa: adj. Velat per núvols o boires. Fer un dia nebulós.

Nuvolositat: f. Qualitat de nuvolós.
Qualitat i quantitat dels núvols que cobreixen el cel.

Precisió lèxica: mortaldat/mortalitat

Mortaldat: f. Multitud de morts causades per la guerra, per una epidèmia, etc.

Mortalitat: f. Qualitat de mortal.
Nombre de morts. La mortalitat és més gran a l’hivern.
Relació del nombre de defuncions comptabilitzat en períodes anuals.

Precisió lèxica: pelegrí/peregrí

Pelegrí/ina: Persona que fa per devoció un viatge a algun santuari.
m. Peix condricti de la família dels cetorínids, que pot atènyer els 10 metres de llargada, amb les fenedures branquials amplíssimes, la boca terminal, les dents rudimentàries i dues aletes pectorals, la primera molt més alta que la segona, de vida pelàgica, que s’alimenta de plàncton (Cetorhinus maximus).

Peregrí/ina: adj. Rarament vist. Una bellesa peregrina.

Recordeu
:
Pelegrinatge: m. Viatge a un santuari. Anar en pelegrinatge a Lorda.
Peregrinar: v. intr. Anar per terres estranyes, de poble en poble. S’ha passat mitja vida peregrinant pel nord d’Àfrica.
Peregrinació: f. Acció de peregrinar.

dilluns, 10 de maig de 2010

Balear

Podeu escoltar la cançó Wa yeah! d'Antònia Font.

Jo cant sa lluna i s´estrella
sa jungla i es bosc animat,
es tren, es vaixell, s´avioneta
i es teu submarí aquí aparcat.
Jo cant es cafè i sa galleta
quan dius tu podries ser meu,
que sexy, que dolça i que freda, oh yeah!

Sa zebra que passa un semàfor
i com se desmonta un videte,
cosmètics i Margaret Astor,
ja sé com s´escriu Juliette.
Jo cant sa rosa i es cactus
i moltes més coses, també
un llapis d'Ikea, un pistatxo, oh yeah!

Que divertit lo que escric quan estic avorrit,
per exemple es teu cos, es jersei destenyit,
es carrer blanc de sol, es meu cos adamunt,
per exemple es teu llit de penombra i llençols
amb es termo espenyat
per exemple dormits...

Precisió lèxica: bianual/biennal

Bianual: adj. Que té lloc dues vegades l’any.

Biennal: adj. Que dura dos anys. Magistratura biennal.
Que es repeteix cada dos anys. Concurs biennal.

Precisió lèxica: anomenar/nomenar

Anomenar: v. tr. Donar nom (a algú o a alguna cosa).
v. intr. pron. Dir-se, tenir per nom. Aquests mots s’anomenen adverbis.
v. tr. Esmentar pel seu nom. Durant la conversa us varen anomenar tres vegades.

Nomenar
: v. tr. Designar per a un càrrec, una funció. L’han nomenat tresorer.

Precisió lèxica: ratllar/tatxar

Ratllar: v. tr. Fer una ratlla o ratlles (a alguna cosa). Ratllar el suro.
v. tr. Reduir (certs aliments) a trossets menuts passant-hi un objecte de superfície rasposa. Hem de ratllar formatge per als macarrons.

Tatxar
: v. tr. Tallar un tros (de determinades fruites, del suro d’una alzina) per comprovar-ne la qualitat. Tatxar un meló, una síndria.

Precisió lèxica: xarxa/ret

Xarxa: f. Teixit amb fils nuats formant una retícula de malles quadrades o rombals.
Encreuament o connexió de línies, de conduccions, de vies de comunicació, de canonades, de circuits elèctrics, etc. Xarxa de regatge, de camins, de mostratge. Xarxa de ferrocarril. Xarxa de carreteres.
En inform., conjunt d’unitats funcionals autònomes interconnectades. Treballar en xarxa.

Ret: m. Bossa de malla que es posa al cap per retenir els cabells.

Precisió lèxica: infectar/infestar

Infectar: v. tr. Contaminar (quelcom) amb gèrmens patògens. Els microbis ja han infectat tot l’organisme.
v. intr. pron. Contreure, adquirir, una infecció. Infectar-se una ferida.

Infestar
: v. tr. Causar danys, estralls, amb incursions hostils (en un país, un territori, etc.). Els pirates infestaven el Mediterrani. Una contrada que havia estat infestada de bandits.
tr. Un animal, una planta, nocius, una malaltia, etc., envair (un indret). La fil·loxera infesta la vinya. Una casa que les rates han infestat.
v. intr. pron. Aquesta casa s’ha infestat de rates.

Precisió lèxica: probable/provable

Probable: adj. Que hom té raons suficients per a inclinar-se a creure que s’acomplirà, que s’esdevindrà. És probable que no vingui.

Provable: adj. Que pot ésser provat.

Precisió lèxica: fullet/fulletó

Fullet: m. Obra impresa d’un nombre de pàgines generalment no superior a una cinquantena.

Fulletó: m. En un periòdic, part reservada per a la publicació de textos literaris.
Fascicle d’una obra literària publicada fragmentàriament, de manera que pugui ésser relligada en un sol volum a la fi de la publicació.
Telesèrie molt llarga i d’un to marcadament melodramàtic.

dimecres, 5 de maig de 2010

La Renaixença: segle XIX

La Renaixença s'inicia el 1833 amb la publicació del poema La pàtria de Bonaventura Carles Aribau, i finalitza el 1892, amb l'inici del Modernisme.

Context històric
:
- Mort de Ferran VII el 1833.
- S'impulsa la industrialització.

La Renaixença és un moviment burgès que s'acostava a la ideologia romàntica sorgida a Europa. A la primera meitat del segle XIX la burgesia i les classes més acomodades usaven el català només en l'àmbit familiar. Per tant, hi havia una situació de diglòssia (dues llengües per a funcions diferents). A partir de la segona meitat, la burgesia, l'aristocràcia i l'Església també van col·laborar en el recobrament del català i es van posar de part del poble.

Objectius:

- Normalitzar i normativitzar la llengua, sobretot pel que fa a l'ortografia i al lèxic, ple de castellanismes.
- Defensar el català com a llengua de cultura tal com ho havia estat en l'època medieval.
- Recuperar els signes d'identitat nacional catalana.
- Reivindicar el retorn a l'esplendor de l'edat mitjana.
- Descobrir i divulgar els clàssics medievals.
- Recollir la literatura de caire popular (cançoners, rondallística, etc.).
- Potenciar el conreu de tots els gèneres

- Els Jocs Florals és el certamen poètic restablert el 1859, que va servir de plataforma per a la recuperació de la llengua i per a la difusió dels autors catalans i la seva obra.
- La llengua que s'hi utilitza és arcaïtzant i poc modernitzada.
- Enfront d'aquesta actitud conservadora respecte a la llengua (A. Bofarull), va sorgir “el català que ara es parla” (Frederic Soler). Aquesta polèmica s'acabà amb els articles publicats a L'Avenç i amb la creació de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), amb Pompeu Fabra al davant.

Autors més importants:
- Jacint Verdaguer, poesia
- Àngel Guimerà i Frederic Soler (Serafí Pitarra), teatre
- Narcís Oller, prosa
La primera novel·la que es publicà en català, de caire històric, va ser L'orfeneta de Menargues (1862), d'Antoni de Bofarull.

Font: Llengua COU. Ed. Castellnou.

Precisió lèxica: llançar/llençar

Llançar: v. tr. Deixar anar amb fort impuls (alguna cosa) de manera que recorri una distància en l’aire.

Llençar: v. tr. Tirar (alguna cosa) a terra o posar-la en un lloc destinat a recollir les deixalles, per desfer-se’n.

dimarts, 4 de maig de 2010

Precisió lèxica: medecina/medicina

Medecina: f. Medicament. Substància emprada amb finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques.

Medicina: f. Ciència i art de guarir, alleujar les malalties i preservar la salut dels humans.

dilluns, 3 de maig de 2010

La decadència: segle XVIII

Hi ha una despreocupació per la genuïnitat de la llengua. La influència del castellà es nota sobretot en el lèxic, però també en la sintaxi: a en el CD, prep. + que, etc.

Pel que fa al context històric, cal destacar els factors següents:

Factors polítics:
- La Guerra de Successió (1705-1714) es produí, després de la mort de Carles II, entre els partidaris de l'arxiduc Carles (Àustria) i els de Felip V d'Anjou (Borbó).
- L'11 de setembre de 1714.
- Els Decrets de Nova Planta:
País Valencià 1907
Principat 1716
Illes Balears 1717 (excepte Menorca, sota dominació anglesa)
- La Revolució francesa, que esclata el 1789.

Factors culturals:
- La I·lustració.
- Des del punt de vista literari, disminueix la producció literària culta i l'ús del català es redueix en l'àmbit de la literatura popular. Es transmeten de manera oral cançons, romanços, llegendes, rondalles, etc. Rafael d'Amat, Baró de Maldà, va escriure Calaix de sastre.

Amb els Decrets de Nova Planta, es prohibeix l'ús oficial del català -que continua sent la llengua del poble- aboleixen el règim jurídic i les institucions d'autogovern. El castellà serà la llengua de l'administració i s'intentarà que el poble no estigui gaire al cas dels canvis.

Precisió lèxica: múscul/muscle/musclo

Múscul:m. Òrgan carnós contràctil que serveix per a produir el moviment de les diferents parts del cos en l’home i en els animals

Muscle: m. Espatlla.

Musclo: m. Mol·lusc marí.

diumenge, 2 de maig de 2010

Preposicions

Trobareu la teoria sobre les preposicions a partir de les pàgines 439 i 484.

Per a més informació, podeu consultar aquests enllaços:

- Servei Lingüístic UOC
- ÉsAdir

Precisió lèxica: tràfic/trànsit

Tràfic: m. Comerç, activitat desplegada en l’intercanvi de mercaderies entre països, poblacions o individus.

Trànsit: m. Acció de passar per un lloc, especialment per una via pública.

Precisió lèxica: lapse/lapsus

Lapse: m. Espai de temps recorregut.

Lapsus: m. Error que hom comet per inadvertència parlant o escrivint.