divendres, 30 d’abril de 2010

Dilluns no hi ha classe!

Tal com marca el calendari del principi del curs, dilluns 3 de maig és festa.

Dimecres continuarem les activitats de repàs i farem les preposicions.

Bon pont!

dimecres, 28 d’abril de 2010

Precisió lèxica: conte/comte/compte

Conte: m. Narració generalment breu d’uns fets llegendaris, ficticis o originàriament reals, amb la intenció d’entretenir, divertir, moralitzar, etc.
Un conte de fades. Contar un conte.

Comte/comtessa: m. i f. Noble que, en la jerarquia dels títols nobiliaris, és de categoria inferior al marquès i superior al vescomte.

Compte: m. Acció de comptar, càlcul d’una quantitat.

Recordeu: Anar amb compte / Tenir en compte / En comptes de

La decadència: segles XVI i XVII

Diversos factors van incidir en l'ús llengua i en van dificultar el desenvolupament:
Factors polítics:
- Amb el Compromís de Casp (1412)s'incorpora al tron català la dinastia castellana dels Trastàmara.
- Unió de Ferran II d'Aragó i Isabel de Castella (1479). La cort es trasllada a Castella.
- Regnat dels Àustries:
Carles I. Guerra de les Germanies al País Valencià (1519-1523)
Felip II de Castella
Felip III. Expulsió dels moriscos. Pèrdua d'un terç de la població al País Valencià.
Felip IV. Corpus de Sang (revolta popular a Barcelona, 1640). Guerra dels Segadors (1640-59) contra el comte duc d'Olivares i el centralisme polític. Tractat dels Pirineus (cessió de la Catalunya Nord a l'Estat francès).

- Compromís de Casp (Acrobat)
- Històries de Catalunya

Factors culturals:- Progressiva castellanització de les classes dirigents i dels cercles culturals.
- Disminució del conreu de la literatura en català.
- La impremta és un factor negatiu per al català, ja que les edicions en castellà són més rendibles econòmicament.
- La inquisició.
- La literatura espanyola viu un període d'esplendor (Siglo de Oro) i molts autors la volen imitar.

La llengua catalana es veu afectada per:
- Procés de llatinització. El llatí es manté en els àmbits cultes.
- Procés de castellanització.
- Procés de francesització de la Catalunya Nord.

. Defensa de la llengua: Cristòfor Despuig, Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa.

Des del punt de vista de la literatura, cal destacar els autors següents:
Segle XVI (Renaixement): Pere Serafí i Joan Timoneda.
Segle XVII (Barroc): Francesc Vicenç Garcia, el rector de Vallfogona.

dilluns, 26 d’abril de 2010

Lèxic: noms de flors

Solució:

tulipa, lliri, violeta, gladiol, clavell, margarida, assutzena, orquídia, nard, rosella, edelweis, dàlia, camèlia, crisantem, rosa.

- Diccionari en línia Noms de plantes.
- El CPNL ha editat el Vocabulari de les plantes i les flors.

Activitats diàries

divendres, 23 d’abril de 2010

Diada de Sant Jordi

Aquí teniu dos enllaços interessants:

- Sant Jordi per als més petits
- Especial Sant Jordi a VilaWeb

dimarts, 20 d’abril de 2010

Ausiàs March (Gandia o València, 1397 - Gandia, 1459)

És considerat el millor poeta de la literatura catalana de tots els temps.

És fill del poeta Pere March. Té la vida pròpia d'un cavaller del segle XV: de jove és militar i de gran és administrador de la seva propietat feudal.

És el creador del llenguatge líric en català. La seva obra poètica és totalment en llengua catalana.

La seva poesia tracta de l'home i les seves passions, de l'amor i de la mort, i de Déu i el més enllà. Parla de l'amor: honest (espiritual) i sensual (carnal). És un gran pensador i entès en aquest tema, que el viu com un patiment. Sempre l'acompanya una visió pessimista del món.

La relació entre el poeta i l'estimada és entre iguals, amb virtuts i defectes; no idealitza. Per tant, la seva poesia és diferent de la poesia trobadoresca.

La seva obra es compon de 128 poemes, la majoria dels quals són cobles; és a dir, estrofes de vuit versos decasíl·labs amb una tornada final de quatre versos on apareix el senyal, nom en clau de la dama a qui adreça el poema (Plena de seny, Llir entre cards, etc.). Els seus poemes s'anomenen cants.

Per a més informació, podeu consultar els enllaços següents:

- Vida i època
- Ausiàs March a Lletra
- Presentació en diapositives
- Vídeo
- Veles e vents
- Rosa dels vents

Les grans novel·les del segle XV

LLIBRES DE CAVALLERIA

Hi apareixen elements meravellosos i inversemblants (dracs, nans i gegants, animals que parlen, cavallers amb molta força, ambients de misteri, etc.) i l'acció se situa en terres llunyanes i exòtiques i en un passat remot. En són un bon exemple les obres de Chrétien de Troyes, les prosificacions del Lancelot o del Tristany del segle XIII o els libros de caballerías castellans encapçalats per Amadís de Gaula. La lectura d'aquestes obres féu enfollir el Quixot de Cervantes.

NOVEL·LES CAVALLERESQUES

Són novel·les versemblants i no contenen elements meravellosos. L'acció té lloc en terres conegudes i en un temps pròxim. Hi ha al·lusions a personatges històrics, la qual cosa els proporciona més realisme. En són dos exemples Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, i Curial e Güelfa, d'autor anònim.

- Tirant lo Blanc a LletrA
- Curial e Güelfa a LletrA

El segle XV: el segle d'or de la literatura catalana

A final del segle XIV i durant el segle XV es produeixen diversos canvis en la societat catalana: l'ascens de la burgesia comercial, la difusió dels clàssics llatins i grecs, la crisi del teocentrisme, la invenció i difusió de la impremta (1450), etc.

També hi hagueren canvis polítics i econòmics.
Martí l'Humà mor el 1410 sense descendència i al Compromís de Casp (1412) es decideix que ocupi la corona el primer rei de la dinastia castellana dels Trastàmara, Ferran I d'Antequera. La llengua castellana s'introdueix per primera vegada a la cort i s'inicia un procés de castellanització progressiva de l'aristocràcia i la burgesia, que culminarà al segle XVI.

Després d'una guerra civil al Principat entre 1462 i 1472, Barcelona perd l'hegemonia de la corona catalanoaragonesa i la cort es trasllada a València. Per aquest motiu, la majoria dels escriptors d'aquest segle van néixer o estaven relacionats amb aquesta ciutat. Així doncs, la literatura viu una època de gran esplendor.

dijous, 15 d’abril de 2010

Bernat Metge (1340-1413)

Bernat Metge és el primer escriptor que, a més de traduir obres clàssiques, va redactar amb mires exclusivament literàries. Va escriure una prosa culta i elegant.
És la figura més significativa de la Cancelleria Reial.
Escriu Valter e Griselda (traducció d'una obra de Petrarca que a la vegada és una traducció de l'últim conte del Decameró de Boccaccio).
És empresonat i acusat de traïció i conspiració contra Joan el Caçador, que potser va morir enverinat. Escriu Lo Somni (1399), on relata els seus diàlegs amb l'esperit del rei mort. Tracta temes com la immortalitat i la seva innocència. Finalment, recobra la llibertat i el càrrec de conseller amb el rei Martí l'Humà.

Lo Somni sintetitza els trets més significatius de l'Humanisme (que s'inicia a Itàlia al segle XIV i es considera el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna): exaltació de la bellesa, sentit crític, ironia, escepticisme (enfront del pensament medieval religiós).

dimarts, 13 d’abril de 2010

Sons vocàlics en contacte

ELISIÓ

1. Dues vocals àtones: vocals iguals (agafa el bolígraf) o si una és neutra (una horeta).
2. Entre vocal àtona i tònica: si l'àtona és neutra (quina hora és?).
3. Entre vocals tòniques: si un dels mots és monosíl·lab i les dues vocals iguals (ja han arribat).

DIFTONGACIÓ

1. Dues vocals àtones: si una és neutra (la impressió).
2. Entre vocal àtona i tònica: si l'àtona és i o u (flor urbana).
3. Entre vocals tòniques: si un dels mots és monosíl·lab (qui és?).

HIAT

3. Entre vocals tòniques: habitualment (serà íntim).

dilluns, 12 d’abril de 2010

Lèxic: noms de mixons

Solució:

pelicà, cigonya, cigne, ànec, voltor, àguila, esparver, milà, falcó, perdiu, guatlla, garsa, gavina, colom, tudó, cucut, òliba, duc, miloca, gamarús, mussol, falciot, gaig, puput, picot, oreneta, capsigrany, merla, pardal, tord, verdum, estornell, gralla, corb, pinsà, passerell, lluer, rossinyol.

- Institut Català d'Ornitologia.
- Els noms d'ocell aplicats en forma figurativa o familiar a les persones.
- Tradueix els noms dels ocells al català.

Sintaxi

A partir de les pàgines 27, 74 i 163 del llibre hi trobareu la teoria per poder analitzar les oracions.

- Més informació i exercicis.
- Concordança entre subjecte i verb.

dijous, 8 d’abril de 2010

La Cancelleria Reial

Al segle XIII (1276) Jaume I va crear un organisme administratiu encarregat de redactar els documents oficials de la Corona d'Aragó. Escrivania reial (òrgan administratiu i burocràtic).

Pere III el Cerimoniós la va reformar i modernitzar al segle XIV (1344), ja que va intuir un estret lligam entre poder i llengua. S'hauria de cuidar de l'estil i la redacció correcta dels documents. Els textos eren considerats models de ben escriure.

Es van establir relacions amb altres corts europees (Itàlia, França...). Per tant, la Cancelleria es converteix en un focus irradiador de cultura i el català esdevé una de les llengües més difoses d'Europa.

Els documents eren redactats en tres llengües (els escrivans les havien de dominar):
- català (llengua base de tota la documentació)
- llatí (llengua de difusió a Europa)
- aragonès (llengua parlada en una part del domini de la Corona)

Els escrivans eren traductors d'obres llatines (Bernat Metge).

La llengua de l'acadèmia era llatinitzant i uniformitzada. S'estableix una koiné (estàndard) que servirà de model lingüístic per a tot el territori de la Corona d'Aragó.

Així doncs, al segle XIV (llengua catalana alternada amb el llatí) i principi del XV, la Cancelleria té el paper unificador de la llengua que va exercir Llull al segle XIII.

dimecres, 7 d’abril de 2010

Verbs: ser i estar

A la pàgina 237 del llibre hi ha una classificació de l'ús dels vers ésser i estar. Aquí en teniu més informació.

Les quatre grans cròniques

Són importants perquè:
- Representen una innovació historiogràfica, ja que descrivien fets contemporanis o ocorreguts recentment.
- Foren les primeres escrites en llengua romànica.
- Presenten uniformitat lingüística: koiné de la Cancelleria Reial i altres llengües (llatí, aragonès, provençal...)
- Amb elles, la prosa catalana assolí la seva maduresa (iniciada per R. Llull).
- Són redactades en contacte directe amb el monarca (Jaume I i Pere III el Cerimoniós van participar personalment en la redacció, i Desclot i Muntaner formaven part de la comitiva dels seus reis).
- Són narracions autobiogràfiques.
- Tenen un sentiment nacional (terres estimades que conformen la corona). També s'identifiquen amb la llengua nacional, sobretot la Crònica de Ramon Muntaner.

De les gestes llatines a les cròniques en català.
Les quatre grans cròniques.