dimecres, 24 de març de 2010

Els gentilicis

Amb els gentilicis designem les persones, els animals i els objectes en relació amb el lloc de procedència.

La cançó Com goses? de Mesclat n'està plena d'exemples.



Podeu fer consultes a:
- Gentilicis
- Tots els municipis dels territoris de parla catalana

Ramon Llull

Coneixem les dades biogràfiques de Ramon Llull gràcies a la seva obra Vida coetània, que dicta a un deixeble.

Va néixer a Mallorca, es va casar i va tenir dos fills. El 1265 se li va aparèixer Déu i va abandonar la família i la vida de senescal que duia al costat de Jaume II i es va dedicar a predicar i a convertir els infidels.

- La seva obra és molt extensa (243 títols) i abarca temàtiques diverses: obra científica, filosòfica, teològica, literària i pedagògica. Per tant, és el primer que escriu en llengua romànica textos de totes les matèries, ja que fins aleshores només s'havia escrit en llatí.
- Obra: Llibre de contemplació en Déu, Llibre del Gentil e dels tres savis, El Blanquerna, Llibre de meravelles o Fèlix, L'Arbre de ciència, Cant de Ramon...
- És considerat el creador de la prosa literària en llengua catalana.
- Escriu en quatre llengües: català, llatí, àrab i occità.
- La seva obra va tenir una gran difusió, no només a la península ibèrica sinó a tot Europa. Per tant, va suposar la difusió de la literatura catalana.
- La prosa era espontània, culta i ben travada. Innova en la sintaxi (sintaxi culta: subordinació) i el lèxic (mots populars, derivats, llatinismes, mots inventats, etc.).

Per conèixer la vida de Ramon Llull us proposo la lectura de l'auca que podeu trobar a La paret de les auques.

Pots trobar-ne més informació en aquest enllaç.

L'occità: la llengua dels trobadors

Al segle XII la poesia trobadoresca va tenir una ràpida difusió. Amb un llenguatge codificat i ple de tòpics, va esdevenir l'ideal d'expressió lírica i de seguida va ser voltada d'admiradors i d'imitadors pertot arreu.
Alguns trobadors eren Guillem de Berguedà, Guillem de Cabestany, Guillem de Cervera, Ramon de Besalú...

Cansoneta leu i plana, de Guillem de Berguedà

Més informació:
- Els trobadors
- LletrA
- Slideshare

dimarts, 23 de març de 2010

La formació de la llengua literària

Les diverses llengües romàniques van néixer entre els segles VII i VIII a partir de l’evolució del llatí vulgar. De totes maneres, el llatí, après a les escoles, continuava essent l’única llengua escrita, si bé que en els documents llatins a partir d’aquesta època podem trobar traces de les noves llengües parlades.

Durant el segle XI apareixen progressivament mots i expressions en català en textos de caràcter feudal escrits en un llatí deficient. Els primers textos escrits en català són de la segona meitat del segle XII i pertanyen als àmbits jurídic i religiós.

D'una banda, el primer text escrit íntegrament en català que coneixem és la traducció d'un petit fragment del Liber iudiciorum o Forum iudicum (Llibre dels Judicis o Llibre Jutge), codi de lleis visigòtic redactat en llatí que els monarques carolingis van mantenir després de la Reconquesta.

De l'altra, el primer text important en prosa escrit en català el trobem en la literatura religiosa i data del començament del segle XIII: les Homilies d'Organyà. Es tracta d'un fragment de vuit fulls d'un sermó sobre passatges de l'Evangeli, escrit en llatí, que l'autor explica i comenta en català.

Aquí teniu més informació sobre les Homilies d'Organyà:
- web.
- slideshare.
- article d'Antoni M. Badia i Margarit.
- article de Joan Martí i Castell.

A partir de la segona meitat del segle XIII se succeeixen traduccions o versions originals de textos jurídics de gran importància:

Usatges de Barcelona
Furs de València
Llibre de les costums de Tortosa

El català preliterari

Les invasions germàniques

Els segles V, VI i VII van ser un període de lluita pel control polític del país. Al principi del segle V els visigots començaren a ocupar els territoris dominats fins aleshores pels romans, i s'establiren a Occitània i als territoris peninsulars pròxims als Pirineus. La capital va ser Tolosa. De seguida es van sentir enlluernats per la superioritat de la cultura llatina, i més que no pas destruir-la, van voler assimilar-la. La influència visigòtica es va notar sobretot en Dret i en alguns aspectes polítics, culturals i militars.

L'any 476 es va produir la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Els francs van expulsar els visigots de quasi tots els territoris occitans, i aquests s'asseguraren el domini del sud hispànic i instal·laren la capital a Toledo.

La nació catalana va començar a constituir-se al segle VIII, amb les seves estructures socioeconòmiques, formes de vida, tarannà propi, la seva cultura i les institucions socials i polítiques.

La invasió musulmana

El món àrab va exercir una influència considerable a partir del segle VIII, en què s'apoderaren de tota la Península Ibèrica. Entre els anys 712 i 719 els musulmans ocuparen els Països Catalans.

En aquests territoris hi va continuar vivint la mateixa població autòctona, que mantenia les institucions jurídiques romanovisigòtiques, la religió cristiana i el llatí. Ara bé, es van sentir atrets per l'art, la ciència i la cultura àrabs i, per tant, es van anar arabitzant. Els autòctons que continuaven fidels al cristianisme eren anomenats mossàrabs.

El País Valencià i les Illes Balears foren les terres més llargament dominades pels àrabs.

La consciència de diferenciació llatí / català

Carlemany (768-814) va establir la Renovatio carolingia, és a dir, el restabliment i la difusió el llatí culte i de la cultura llatina cristiana.

El llatí vulgar queda cada vegada més lluny del llatí culte. Per tant, la incomprensió del llatí culte per la immensa majoria analfabeta va tenir com a conseqüència que l'Església es replantegés amb quina llengua s'havia de predicar. A través del Concili de Tours (813), l'Església va manar als sacerdots que prediquessin “in rusticam Romanam linguam”, és a dir, en la llengua del poble, per tal que aquest els pogués entendre.

Tot i que la llengua catalana no havia accedit a l'escriptura, podríem atribuir l'inici de l'època preliterària al moment en què el poble s'adonà que la llengua oral que usava ja no era idèntica a la que estava acostumat a llegir o escriure -en el cas que se'n sabés- ni tampoc era idèntica a la que se sentia en les predicacions en llengua llatina.

El conflicte llatí / català

Entre els segles VI i IX hi van haver tres tipus de llengua:
- llatí culte
- llatí arromançat (entre el culte i el vulgar)
- preromanç (parlat pels analfabets)

Durant aquests segles, la situació de diglòssia favorable a l'ús culte del llatí va començar a decréixer i es va iniciar el procés de dignificació del romanç, que va donar pas al naixement de les llengües romàniques. El llatí culte, a partir del segle VII, va esdevenir una llengua apresa no parlada, patrimoni dels eclesiàstics.

El naixement de les llengües romàniques

Els factors que fan possible l'existència de diversos llatins parlats i que donaren pas al naixement de les llengües romàniques van ser els següents:

- El substrat
- La procedència dialectal i social dels colonitzadors
- El superstrat
- La intensitat de la romanització (la zona oriental de la península ibèrica van ser més romanitzades que els Pirineus occidentals)
- La vida política posterior a la desaparició de l'Imperi Romà d'Occident.

Actualment hi ha nou llengües romàniques:
galaicoportuguès
castellà
català
occità o provençal (al sud de França)
francès
sard (a l'illa de Sardenya)
italià
romanès
retoromànic

Font:
BADIA, J.; BALCELLS, J., i GRIFOLL, J. Llengua COU. Edicions Castellnou

La romanització

La romanització suposa la implantació de la cultura, els costums, les lleis i la llengua de l'Imperi romà. L'any 218 aC els romans van desembarcar a Empúries. La romanització va ser lleu durant els dos primers segles d'ocupació (segles II i I aC), però amb Juli Cèsar i August es va manifestar amb intensitat.

Per fer-vos una idea del que va suposar la romanització, podeu veure aquest vídeo.

També podeu consultar: La romanització de la península ibèrica.

dilluns, 22 de març de 2010

Els orígens del català

La llengua catalana prové del llatí parlat i portat a les nostres terres pels mercaders i soldats romans. Aquest llatí,anomenat vulgar, s'havia allunyat cada vegada més del llatí culte i literari.

El llatí vulgar és un element bàsic per a la formació del català, però també té d'altres influències:

Substrat: elements lingüístics preromans que s'han conservat en català (fins al 218 aC). Substrat ibèric i cèltic.

Superstrat: elements lingüístics posteriors a la romanització, provinents del germànic i l'àrab (segles V - XIII).

Adstrat
: influències entre dues o més llengües per motius de veïnatge geogràfic: català-castellà, català-occità, etc.

Font:
BADIA, J.; BALCELLS, J., i GRIFOLL, J. Llengua COU. Edicions Castellnou

Podeu trobar més informació en aquest enllaç.

divendres, 19 de març de 2010

Ortografia

Als webs de suport hi trobareu dos enllaços nous per a aquells que necessiteu millorar l'ortografia.

dilluns, 15 de març de 2010

Llengües en contacte

Tot i que teniu informació sobre les llengües en contacte al llibre, aquí en teniu alguns detalls més.

Llengües minoritàries i llengües minoritzades (pàg. 248-251)
Bilingüisme (pàg. 294-297)
Diglòssia (pàg. 332-335)

Bilingüisme i diglòssia.
Classificació de les llengües en situació d'anormalitat lingüística.

L'article d'opinió

En el text argumentatiu heu de tenir en compte que les idees estiguin ordenades de manera lògica i cohesionades mitjançant els signes de puntuació i els connectors.
L'estructura ha de tenir una introducció, un desenvolupament i una conclusió, i també hi heu de posar un títol.
Heu de mantenir el grau de formalitat i fer servir un vocabulari variat (sinònims, precisió lèxica, etc.).
Pel que fa a la vostra opinió, us heu de mullar i intentar que sigui original.

dimecres, 10 de març de 2010

Signes de puntuació

Per escriure un text cohesionat hem de fer servir els signes de puntuació adequadament. En podeu trobar alguns usos de la pàgina 140 a la 142 del llibre, però també podeu consultar-los en aquest enllaç.

Fixeu-vos bé en l'ús del guió, ja que us servirà per puntuar correctament els diàlegs.

― Escolta, per què estàs tan bé de salut?
― Perquè no discuteixo.
― No deu ser pas per això!
― Doncs no deu ser pas per això.

Un home distret puja al seu cotxe i comença a cridar:
― Policia! Policia! M'ho han robat tot: el volant, el quadre de comandaments, els pedals... i no puc conduir!
― Però, n'està segur?
― Disculpi, disculpi.... Ja ho he trobat tot. És que m'havia assegut al seient del darrere.

Al Capone té un ostatge. Per arrencar-li certa informació, el tortura ficant-li el cap dins l'aigua en una banyera mentre li pregunta:
― On és la clau?
― No ho sé! Glub...
― On és la clau?
― No ho sé! Glub...
― On és la clau?
― No ho sé! Escolti, seria millor que contractés un bussejador; jo, per més que busco... Glub...

― Amb els diners que estic estalviant ―diu un boig―, em compraré una moto.
― Jo, en canvi ―diu un altre―, em compraré una vaca.
― Faràs riure muntant la vaca quan vulguis que corri.
― Tu encara resultaràs més ridícul amb la teva moto quan vulguis munyir-la.

Una senyora molt grassa va telefonar a una clínica on es feien tractaments per reduir el pes, tot dient que el seu marit li acabava de fer un regal, però que ella no hi cabia.
El metge li va donar dia i hora, i va afegir per animar-la:
― No s'hi amoïni, senyora, farem que vostè pugui posar-se aquest vestit ben aviat.
― Però, què diu d'un vestit? ―va dir sanglotant la dona―. El que m'ha regalat és un cotxe!

Font: Molts acudits divertits

La carta

Com ja sabeu, la carta és un dels tipus de document que treballarem per millorar l'expressió escrita. Podeu trobar l'estructura a la pàgina 475 del llibre, però us recomano que mireu aquesta informació, ja que inclou aspectes que hem vist a classe: fraseologia, salutacions i comiats, datació, etc.

dilluns, 8 de març de 2010

Registres i llengua estàndard

Registre: tipus de llengua propi de cadascuna de les situacions comunicatives.

Els factors que determinen el registre són els següents:
El tema: general o específic
El canal: oral o escrit
El grau de formalitat: solemne, formal, familiar o vulgar
La intenció de l'emissor: narrar, descriure, exposar, argumentar...

Podem distingir:
Registres formals: literari, cientificotècnic i estàndard
Registres no formals: col·loquial, vulgar i argot

La llengua estàndard facilita la comunicació entre tots els parlants d'una mateixa llengua, per damunt de les diferències dialectals.

Característiques:
- Té les seves normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques.
- És el mitjà de comunicació utilitzat per la premsa, la ràdio i la televisió.
- És ensenyada a les escoles.
- Gaudeix de prestigi.
- És la llengua de l'administració.

Per tant, constitueix un model lingüístic convencional acceptat per una comunitat com a mitjà d'expressió parlada o escrita.

En aquest enllaç hi trobareu més informació.

dimecres, 3 de març de 2010

Valencià

La Gossa Sorda és un grup del poble de Pego, a la comarca de la Marina Alta, a prop d'Alacant. La cançó Camals mullats pertany a l'últim disc, Saó. Podeu trobar-hi els trets característics del valencià.



Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella,
tu davant i jo darrere.
València banyada,
camals mullats,
València banyada.

Pel carrer de Cavallers,
dalt d'una bicicleta vella,
recorríem la distància i guardava l'equilibri
fregant-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats, fregant-te l'esquena.

Carrer de la Pau, Parterre,
Glorieta, semàfor de jutjats,
frenada en sec i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar.
Hi ha un tio amb metralleta
que ens mira molt mal.
Ja saps què passa:

T'estime, t'estimo, t'estim.
T'estime, t'estimo, t'estim.
T'estime, t'estimo, t'estim.

Poetes de la nit que fan que parlen les parets
a la València de Blanquita i Estellés.
I hem fet música, mètrica, sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis.
Finestres, balcons que no esperen
veure't a la València de la falla de Basset.
I a cada barri se sent rebombori,
unim les nostres forces: come together everybody.
He retrobat l'espurna, 'altra cara de la lluna,
amb els veïns del cabanyal
i les veïnes deportades de la Punta,
l'espurna, l'altra cara de la lluna.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo tinc en ment una València on els carrers són de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim.
Jo sóc pacient i per això reiteraré fins que caiguen:
T'estime, t'estimo, t'estim.
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metropoli són de carbó;
les línies del metro, la nostra presó;
esprai i les parets de colors;
qui observa els mossos, bon observador.
A la city li és igual per on sorti el sol,
sap que si aixeco el cap només hi veig pols.
El barri somriu perquè no estem sols,
parem els seus pals, exemples són molts.
però cadascú amb el seu entorn
Xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món,
joventut i experiència, referents potents,
des de Sants fins a València.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim...

No hi ha tanta diferència;
la ciutat té barrots de ferro.
Barna, Sants, València
porten les seves credencials:
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema.

Heu sentit l'olor de podrit,
de traïció, bellesa morta i violència;
o és que algú ha dit el nom de València?,
en l'aire, barreja de fem i salobre
i sota terra, la mort,
la mort al metro dels pobres.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim.

Cinc de la matinada,
no esperava que acabàrem
pels carrers de Ciutat Vella.
Camals mullats.